Això diu que era...

Quan érem menuts, xiquets i xiquetes, els pares i avis omplien la nostra imaginació amb contes i contalles que ens submergien en mons màgics. I sempre solien començar d’aquesta manera. Això diu que era... com un intent de fer-nos veure coses fantàstiques, meravelloses i plenes de misteri. Ara que som adults sabem que de misteris n’hi han pocs, de meravelles i creacions fantàstiques ni una. Però el que sí que hi ha són situacions penoses, de desastre. I que no deurien aparèixer ja en la nostra avida quotidiana.

En done únicament uns exemples, però la lectora o el lector fàcilment en podrà trobar un fum llegint la premsa, oint la ràdio o a la tele.

En l’això diu que era és com si el món fora millor. Però avui , tot i els avanços innegables, encara tenim situacions que mostren que algunes coses sí estaven millor. Però avui és un desastre i clarament pitjor que a la sanitat pública hi hagen demores de més de 10 dies per aconseguir una cita en un centre de salut. Com és possible això?

Beneficis dels bancs

Que el col·lapse per a tenir una cita a la delegació estatal d’Estrangeria siga una odissea per a tanta i tanta gent. Que l’espera per examinar-se del carnet de conduir siga tan parsimoniós per no dir nefast, que afecta a molts alumnes. O, i açò cou enormement, que malgrat els enormes beneficis dels bancs, es continuen tancant oficines i que les que estan obertes siguen , sempre, un desfici i creen malestar entre la ciutadania.

El mal de tot açò és que amb un mínim de voluntat per part dels organismes pertinents o les institucions i empreses responsables, es podrien resoldre els inconvenients que patim uns i altres.

Narrar les anècdotes que es podrien treure de la casuística del dia a dia d’aquestes circumstàncies emplenarien pàgines i pàgines.

Després, els polítics es queixen de que el personal, els votants, els giren l’esquena o els critique. Lògic. Com no se’ls ha de criticar!

Resulta vergonyós que coses tan elementals i simples de la vida quotidiana de la ciutadania estiguen en aquestes condicions, que pertorben la vida de la gent. No deuria passar en una societat rica i benestant. És mentida, ara, el que es deia fa uns anys de que teníem una sanitat tant bona o que érem atesos amb celeritat i que , com poble que havia estat emigrant, sabem acollir-los.

Els mites del benestar social cauen a terra quan actes elementals de la vida quotidiana, com la salut o anar a un banc, esdevenen quasi actes heroics. Això no deuria passar. I, únicament podem atribuir-ho a la civilitat de la gent del carrer que no hi hagen aldarulls. La qual cosa és ben positiva.

Sociòleg i traductor