Fent màtria

A ma casa sempre hem sigut un matriarcat, pot ser que una raó siga que som més dones que homes. La iaia, les ties, la mare, la meua germana, les veïnes, les cosines, les cosines de ma mare, les amigues… sempre ens hem ajudat creant una xarxa comunitària excel·lent. Anys després, vaig descobrir que això era, en realitat, la sororitat.

A ma casa som dues germanes i, és clar, mai hem vist diferències. A l’escola, tampoc. El problema va vindre en l’adolescència quan comences a tenir por de tornar a casa sola, sentiment que continue tenint hui en dia; quan algú que no coneixes de res t’increpa pel carrer i et diu «tia buena»; quan convius amb algú i et diu «tranquil.la, jo t’ajude» --però, no era cosa dels dos?--, quan un polític em va dir que estava verda, no sé si per dona o per jove; quan les meues amigues em diuen que són elles les que porten tot el planning de la casa, si la xiqueta o xiquet ha d’anar al metge, al dentista, quines són les extraescolars, l’hora que toca prendre el medicament, l’hora de la dutxa, etc. --en una empresa el chief executive officer (CEO) és qui organitza l’empresa i, per tant, eixe és el seu treball--, i cap altre.

Lluita feta

A ma casa sempre m’han educat en llibertat, he sigut rebel des que vaig llegir Maria Mercè Marçal, fet que es va intensificar amb Montserrat Roig i les lectures de Simone de Beauvoir i Judith Butler els anys d’universitat. Ser dona no és fàcil en el segle XXI, però cal celebrar tota la lluita feta per les nostres predecessores, aquelles que van lluitar pels drets de les dones, per la igualtat real.

Els avanços en drets de les dones no haurien sigut una realitat sense elles. Totes les dones que han fet possible que avancem cap a la igualtat i cap a una societat més justa. Perquè la meua iaia ha sigut, és i serà una lluitadora. Perquè les vostres iaies sempre han sigut, són i seran unes grans heroïnes. Perquè ma mare i la meua germana han sigut, són i seran dones valentes. Perquè les vostres mares i les vostres germanes mai s’han cansat, ni es cansaran de lluitar. Perquè vosaltres, amigues, germanes, sou qui heu de teixir un camí per construir una societat més justa i igualitària. I l’únic camí és el feminisme.

Portaveu de Compromís a Sant Joan de Moró