Tradició i descans

Ja estem en Setmana Santa i arribant a Pasqua, temps de processons, de fervor religiós, de passió, de sentiment, de devoció, de tradició... però també de reflexió i de descans. Un oasi festiu enmig de la voràgine laboral que enguany afrontem, després de dos anys, amb la normalitat quasi restablerta.

La primera part de les vacances de Pasqua coincideix amb els dies més importants de la Setmana Santa, jornades de devoció, reflexió i sentiments que al voltant de la Passió de Jesucrist solem associar al record de les persones pròximes que ja no estan amb nosaltres.

Si bé és cert que la Setmana Santa té una tradició secular a les nostres terres, a Borriana no sempre ha sigut com ara. Antigament només hi havia dos imatges que eixien en processó, dijous la Mare de Déu i divendres el Sepulcre, diumenge a les sis del matí es feia l’Encuentro amb la Mare de Déu i el Santíssim en custòdia sota pal·li. L’organització dels actes corria a càrrec dels festers o clavaris.

Mossèn Cornelio

Ara fa 60 anys, amb l’arribada a Borriana del vilafranquí mossèn Cornelio, la Setmana Santa va canviar radicalment i en pocs anys va evolucionar cap al model que coneixem actualment. La devoció cristiana per la Setmana Santa es va manifestar de formes diferents i, a les confraries de la Mare de Déu i del Sepulcre, esperonats pel nou rector, se’n van afegir quatre més associades als barris tradicionals de la ciutat, el Garbó i la Mercè, i als col·legis religiosos masculins dels Salesians i dels Frares. Fins arribar a les set confraries actuals amb la incorporació de la parròquia del Port en 2005.

En la segona part de les vacances, a Borriana, les famílies i les amistats ens reunim a la zona marítima a celebrar Pasqua i, sobretot, menjar-nos la mona. Tot i que encara n’hi ha qui ho fa en alguna alqueria; això sí, el que s’ha perdut definitivament és anar a berenar a la Bota. N’hi ha qui uns dies abans es reuneix amb parents o amics a fer les mones i n’hi ha qui les compra perquè cap xiquet o xiqueta no se’n quede sense. Les persones majors regalen la mona a la xicalla perquè se la mengen per a berenar diumenge o dilluns de Pasqua, abans encara hi havia qui feia tercer dia de Pasqua, especialment colles de joves. El que no s’ha perdut és el costum de trencar l’ou de la mona en el front d’algun amic o amiga quan està descuidat, o algunes famílies joves anar amb els més menuts a volar el catxerulo.

Els dies festius estan per a passar-s’ho bé i desconnectar i, encara que estem molt prop de la normalitat, hem de cuidar-nos amb responsabilitat i mantindre totes les precaucions, perquè el descans i l’oci és compatible amb la prudència i la prevenció. Seria un error molt greu relaxar-nos durant aquestes celebracions i posar en risc tot l’esforç realitzat durant tants mesos. Passeu-ho bé i que tingueu una bona Pasqua!

Alcaldessa de Borriana

Suscríbete para seguir leyendo