Refranyer

Una dita és un resum simplista d’una realitat. Al País Valencià dos d’elles son adients a les eleccions, sobretot per als votants d’esquerres i progressistes. Una diu: «Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança». L’altra afirma: «De ponent, ni vent ni gent». Els dos recorden la derrota de les tropes de Carles d’Àustria a mans de Felip V el Calça llarga i primer Borbó de la dinastia que va significar la pèrdua dels drets valencians en favor dels castellans. Ara per Almansa ens ha vingut l’onada blava.

Els polítics tenen la mala costum d’oblidar interessadament el passat, i menyspreen una màxima: qui oblida el passat està condemnat a repetir-lo. En el cas que ens ocupa, el govern municipal del Fadrell es va encabotar en dos qüestions que els enfrontaven amb els seus electors, parlo de la Pèrgola i el camí Lledó. El primer suposava clarament l’incompliment d’una promesa llargament reivindicada, i en l’últim s’ha fet un perjudici per als veïns, principals usuaris del passeig. Els ha deixat sense llocs d’aparcament, els ha barrat els carrers; ha carregat de trànsit les Palmeretes i ha deixat un perillós entramat de carrils per a vehicles. Com a conseqüència, una part de la ciutadania s’ha desmarcat de l’acord de Fadrell de Marco i l’altra no ha votat. Aquelles pols portaren estos fangs.

Obliden les promeses

Al 27 de novembre de 2022, sis mesos abans de les eleccions, vaig escriure en aquest mateix periòdic un article que sembla ha estat involuntàriament premonitori, profètic. En ell, resumint, explicava que «alguns polítics, al moment de rascar poder, són colonitzats pel virus de la supèrbia política». Quan troben una oposició ciutadana encaren el problema apel.lant a qualsevol cosa menys al interès veïnal. Obliden les promeses fetes, pensant que els ciutadans no ho recordaran o podran ser tapades per altres millores. Clar està que generalment així ocorre, però els perjudicats no obliden. En aquell article, posava com a exemple unes dades i uns fets que havien suposat, en legislatures passades, un enfrontament dels ocupants temporals de ca la vila, amb els ciutadans, la conseqüència va ser la pèrdua de l’alcaldia. En aquella ocasió, deia que «en 1991, el PSOE, va mantenir una forta conflictivitat veïnal al barri Verge de Lledó. L’encabotament del PSOE els va portar a perdre les eleccions després de 12 anys de govern. El 2014, el PP va fer el mateix amb l’associació dels amics del Ribalta, sobre el inadequat recorregut del TRAM pel passeig de cotxes del Ribalta. El PP va perdre les eleccions de 2015 després de 24 anys de govern».

Acabava l’article amb una pregunta, serà també així aquesta vegada? Pareix ser que sí, l’encabotament i la supèrbia són males conselleres en política i més en política local, on el fet perdura més temps. Amb aquestes i altres actuacions el que han fet ha estat obrir les portes d’Almansa.

Suscríbete para seguir leyendo