El plaer

Estem en estiu que com tota la gent , grans i menuts, calbs o prims, sap és un temps en què com diu la nostra parèmia A l’estiu tota cuca viu.

Efectivament, és un temps per a un cert relax per això de que la gent fa vacances. Molta gent en fa. I a les vacances li associem el dolce far niente, la vida plàcida i generosa en temps lliure. I , evidentment , amb el plaer. En una societat com la nostra actual, rica i exuberant en massa coses, el plaer l’entenem de forma majoritària amb el consumisme i el luxe destarifat. Amb el desgast i el no parar. I el terme epicureisme s’entén avui més que res com una consum desaforat de tot. Literalment de tot.

I en aquesta roda de voler aconseguir un mínim de tranquil·litat estiuenca, ens afonem en el desfici de fer més i més coses. O de tindre més d’açò i d’allò. I això és impossible. I com deia el torero lo que no puede ser no puede ser. Y además es imposible. I ací ho tenim i en això estem. Tergiversant el terme i els valors que Epicur li va donar a les seues ensenyances. I no cal ser filòsof ni savi ni ric. Ser epicuri en el sentit principal és a l’abast de tota la gent que s’ho propose. Com diuen els alemanys, tan afinats en aquests temes, on hi ha una voluntat hi ha un camí.

En una villa amb jardí es dedicava a xerrar, aquest acte generós i convenient. I propici per a les nits d’estiu. I en fer-ho incitava a practicar l’epicureisme. Que vol dir buscar el plaer. Però alerta! No amb els criteris desafortunats i perillosos d’anar a la cacera de tota manifestació distorsionada dels plaers.

Epicur parlava de la justa mesura. I, en buscar el benestar , iniciar-se igualment en la contenció. En el control. Venia a confirmar una altra dita grega asseverada com oportuna i de gent sabia. De res massa. Voilà! No massa sol, ni menjar massa meló que ens faça mal, ni desesperar-se acudint a mil festivals o provant totes les receptes.auríem d’imitar Epicur. Vestia senzillament, fent menjars de qualitat, i ell considerava que alimentar-se amb olives, pa i formatge era un exemple de plaer. Ara moltes persones confonen el luxe desbravat, la riquesa exultant i la prepotència social amb el benestar i la bona vida.

Una certa lentitud, un mirar amb ulls diferents, una actitud de delicadesa cap al nostre entorn humà ens pot produir plaer si compartim. I actuar seguint les seues propostes. Aprofitar-nos-en de la vida amb plaer. Que es troba amb la contenció divertida. El plaer epicuri, en definitiva, és a través de certs límits que el trobarem. Per poder viure com els cucs de llum de l’estiu.

*Sociòleg i traductor

Suscríbete para seguir leyendo