Aplaudiments per als oblidats

Amb tres segles d’història, Correus és l’encarregat de portar a totes i tots, fins i tot on no és rendible per a la resta d’operadors, el Servei Postal Universal. Un servei públic considerat essencial en la pandèmia, quan havíem d’entrar a les cases en ple confinament, sense màscares ni gels. Una institució bàsica quan es van celebrar les eleccions generals al juliol i alguns municipis van multiplicar per deu el vot per correu. Però ara sembla que el ressò d’aquells aplaudiments, que escoltàvem per les oficines i pels carrers al pas dels companys i de les companyes de Correus, s’ha extingit i ningú recorda ja la penosa situació que han de viure dia a dia les persones que lluiten per mantindre viva la vocació de servei públic.

Com pot ser que una entitat que ha donat la cara en els moments difícils estiga patint retallades constants i donant pèrdues milionàries. Un operador amb infraestructures en tot el territori, que continua portant el 65% de tota la paqueteria i amb un personal entregat, més que suficient per a continuar sent un referent dins del sector i en el servei públic en general. L’explicació és senzilla: des de l’arribada de José Manuel Serrano a la presidència de Correus i des que la venda per Internet s’ha enlairat, Correus s’ha convertit en un pastís llaminer per al lobby de la paqueteria i sembla que ara ha arribat el torn de privatitzar aquesta institució amb més de 300 anys.

Poden posar l’excusa que no hi ha treball, per la crisi de torn, siga la de la covid o la d’Ucraïna. Sí, dic «excusa», perquè la paqueteria continua pujant com l’escuma per a la resta d’operadors i per a Correos Express (una empresa paral·lela creada pel mateix Serrano, a base de treballadors autònoms en precàries circumstàncies). Per no parlar de les múltiples aventures postals fracassades: la creació de centres de tractament postal a la Xina, costoses campanyes de màrqueting com els segells racistes (on el segell blanc valia més que el negre), repartiments de primes entre directius en èpoques de dèficit o la incursió en la logística internacional amb un avió que ha generat pèrdues de 25 milions d’euros. Un seguit de números rojos que en quatre anys han arribat als 1.000 milions.

Des d’UGT ho tenim clar: Correus no està en venda, Correus es defensa! Per això, al llarg dels darrers anys, hem protagonitzat la mobilització sindical en l’entitat pública, organitzant jornades de vagues locals, autonòmiques i generals. Des de Castelló hem portat mocions i accions públiques en defensa del servei postal als ajuntaments, a les diputacions, a la Generalitat o al Congrés. Amb la força dels treballadors i de les treballadores, vam aconseguir aturar els nous models de carteria, incrementar en 3.000 places la darrera oposició o plantar-nos davant un conveni i un calendari laboral que retallaven drets.

Hem exigit la contractació necessària, no només en període d’eleccions, també després quan les plantilles seguien per baix del 50% i encara queda molt per fer. En aquesta labor diària, sovint silenciada, no necessitem aplaudiments, sinó el suport de totes i de tots per a seguir lluitant des d’UGT per un servei postal públic i de qualitat.

Secretari Sector Postal UGT-SP Comarques de Castelló

Suscríbete para seguir leyendo