Els treballs i els dies

Fa encara relativament poc de temps la gent, la gran majoria, podia viure sense la matraca de saber si l’atur baixa o puja. Fins i tot als noticiaris de la tele hi fan referència. La qual cosa significa que fàcilment es pot caure en mals pensaments si ens poden venir mal donades.

A Hesíode li van caldre vuit-cents versos, vuit cents, per a dir-nos allò que sabem sense haver-lo llegit. Cal treballar i punt! En temps tal vegada idíl.lics els humans anaven al treball sense pensar-s’ho massa. Era una situació sense escapatòria. Ara tot ha canviat, ja ho saben vostés.

En aquest mateix diari hi pot aparèixer si és noticia, l’augment o la davallada dels llocs de treball. Per exemple aquests dies, a Castelló, l’atur puja perquè els sectors de l’agricultura i el de la industria tiren gent fora. A pesar de tot unes altres estadístiques venen a dir que, per exemple , a tota Espanya les ofertes de treball i de gent fent feina han augmentat.

Blasmar contra els malfeiners

Per al comú dels mortals saber per quina raó puja o baixa el treball en un entorn determinat, i per què passa això, se’ns escapa. Ja sabem que els misteris del món són insondables i que malgrat els enormes vuit-cents versos del grec no ens expliquen res que ens puga donar clarícia. En aquells temps segurament era relativament fàcil deduir un efecte d’una causa. La vida estava molt més dibuixada en blanc i negre que no de coloraines com la veiem ara. No calia pegar-li massa voltes després de confirmar que no quedava altre remei que fer-ho i, per més inri encara, blasmar contra els malfeiners i tota gent similar.

Després dels grecs, i a través les diferents proposicions socials, entre les quals el poder enorme de l’església, quedava clar que s’ha de treballar. I no només per guanyar el pa diari sinó per ser considerat algú positiu dins la societat.

Siga com siga, el que de tot açò resulta evident és que estem immersos en el món del treball. Fins i tot els jubilats, que ja compliren al seu temps.

Però el problema és que ara tenir o no treball ja no depén de la voluntat dels individus sinó d’unes forces què, inclús més enllà de la immediatesa de les empreses, tenen el control sobre la part tan important que resulta ser el treball. I són forces més poderoses que tots els deus grecs i romans junts.

Sociòleg i traductor

Suscríbete para seguir leyendo