L’apocalipsi

Des del mes de setembre, quan es va fer la pantomima de la investidura, no fem altra cosa que escoltar una sèrie de barbaritats que de vegades són un grapat de mamarratxades, expressades des de l’ànsia de poder i la frustració. Cada dia i les 24 hores, escoltem parlar sobre l’amnistia.

Diuen que l’amnistia portarà a la degradació de l’estat de dret. Hem escoltat que no és constitucional. Asseveren que ataca a la igualtat dels espanyols. Afegeixen que ataca el principi d’unitat de la pàtria. Criden fins desganyitar-se, que es un regal als independentistes, que serà el final de la democràcia i no sabem el nombre d’afirmacions indesxifrables i barroeres. La veritat és que estic totalment sorprès, esgarrifat i ple de picors.

Com pot ser que una llei que ha d’aprovar el parlament en funcions, el Congrés dels Diputats o Càmara Baixa de les Corts Generals --el sumun de la sabiduria política--, òrgan constitucional, màxim exponent i representant de la sobirania del poble espanyol que firmarà el rei com a representant de tot l’estat, puga trencar la democràcia i la societat? Com és possible que una llei que ha de revisar el Tribunal Constitucional puga originar tanta injustícia entre els espanyols, o tal quantitat de desunió, o tanta generositat per als qui volen trencar la pàtria comuna? Com pot ser que una llei envie on brama la tonyina tot allò que a força de sang ha estat des de 1708 un país unit? Com pot ser que una sola llei puga desfer un país europeu consolidat, reconegut mundialment per la seua paella, i per els seus vestits típics de castellonera o de faralaes? Com pot esborrar una llei un país folklòric com aquest? On anirien els europeus a emborratxar-se?

Destrossen nacions

Escoltant als pregoners contradictoris i patriòtics de l’apocalipsi, em pregunte que haurà descobert la policia patriòtica i el maquiavèl·lic CNI dintre del moviment independentista i del PSOE que no sapiguem. Potser han vist uns precursors que diuen era per fer bombes, però que realment destrossen nacions des de les arrels. Si es així ho han de dir amb claredat. Supose que, arran d’aquestes quatre paraules a més d’un lector de aigües avall del riu de Borriol, l’ambient li resultarà insuportable i terrorífic.

Em queda l’esperança de que els nostres sants patrons i patrones, puguen mediar per trobar una solució a aquesta situació tan delicada; que verifiquen els acords signats, i que la sang no aplegue al riu, com prediquen els representants apocalíptics de la voluntat popular. Sospito que tot el numeret no ès més que la frustració de comprovar que el recolzament a les seues teories conspiratives per a destruir la democràciava minvant. La societat comença a comprendre que formen part de la frustració i l’afany de poder sense escrúpols la mateixa que retrauen als adversaris que ells consideren enemics, per amagar tot allò que ells van provocar. Tot és qüestió de sotenella i no enmendalla.

Suscríbete para seguir leyendo