Amnistia subvencionada

Segons el diccionari de la llegua, una amnistia és un «acte del poder sobirà que atorga l’oblit o el perdó general de tota una categoria de delictes i extingís la responsabilitat dels autors».

Núñez Feijóo, davant la impossibilitat de ser investit president per la manca de recolzament parlamentari, sols va trobar un passadís per fugir del seu fracàs: la manipulació social. Quan escaroten el seu galliner pel tema de l’amnistia i els pactes amb els nacionalistes, manifesten l’odi que els mereix l’adversari. Acusaren al govern i al president del govern, de il·legítim, trencador de la pàtria, colpista, independentista. Amic de terroristes. Fins i tot amb el propòsit de dominar el poder judicial, violador de la llibertat i igualtat dels espanyols i moltes coses més. La presidenta del PP de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, de mètrica irregular i mancança de rima, des de l’ombra del Congrés dels Diputats, se preguntava si al senyor president li agradava la fruita. O el que va dir «eres un fill de puta?» Misteris i foscors del llenguatge.

Mentre aixó ocorria, el govern autonòmic andalús del PP regit per José Manuel Moreno Bonilla pactava un acord amb eixe govern que anomenen il·legítim, trencador de la unitat de la pàtria, colpista, instigador del independentisme i, violador de la llibertat i igualtat dels espanyols. Per donar solució al conflicte amb els propietaris de les terres dels voltants del parc Nacional de Doñana els eximiren dels delictes per establir cultius de regadiu en zones prohibides, furtar aigua i posar en perill l’aiguamoll del parc, han pactat una amnistia. Consta que abandonaran els cultius de regadiu, que tindrien d’haver abandonat per obligació, i els canviaran per cultius de secà i rebran una substanciosa subvenció. No sols no els castigaran per infractors de la llei, s’oblidaran i perdonaran els delictes, i s’extingirà la responsabilitat, a més se’ls indemnitzarà per fer-ho. Que t’ha paregut morrut? És a dir, els han concedit una amnistia solapada i subvencionada en benefici, diuen, de l’estabilitat social d’una part d’Andalusia que va actuar il·legalment.

Mal fet

Amnistiar els imputats del procés per la estabilitat social de Catalunya, està mal fet. Origina una ferida de mort a la igualtat constitucional entre espanyols. Acordar pactes amb independentistes i nacionalistes es un colp d’estat contra la unitat de la Pàtria --motiu pel qual auguren que els ciutadans acabaran penjant al president del govern dels peus com al dictador Mussolini--. Amnistiar els propietaris de cultius il·legals, en lloc de requisar-los les terres per la seua actitud contumaç i espoliadora de l’aigua del parc Nacional, és mereixedora de subvencions publiques, és justícia social, és pragmatisme polític. Clar, allà per Doñana no violen la igualtat dels espanyols, allà és Andalusia, i governa el Partit Popular. Mira que bé. Tanmateix se’ls veuen les plomes i l’embut.