Al·leluia! La tomba és buida

En aquest diumenge m’agrada assaborir els versos del gran poeta Mn. Jacint Verdaguer: Tot complint les profecies,/ es desvetlla gloriós,/ i al sepulcre les Maries/ ja no hi troben el seu cos;/ troben sols àngels que els diuen:/ – No el cerqueu aquí enterrat!/ mes cerqueu-lo entre els que viuen/ a Jesús ressuscitat.

Amics i amigues: la Pasqua és Jesucrist viu, que ens vol vius. El seu amor no pot desaparèixer sense deixar-ne cap rastre. La llosa del sepulcre no ha pogut retenir la força immensa d’amor del Crist. El seu amor, com podia haver quedat tancat al sepulcre, mort allà per sempre? La gran notícia és que la tomba és buida.

La font de la nostra alegria es troba en l’absència: som feliços perquè el cos de Crist no és al sepulcre. Necessitarem els ulls de la fe, una mirada com la que tenia el deixeble estimat, per tal de percebre que aquesta buidor és plena de vida i de promeses, per tal de copsar que en la buidor del sepulcre hi és la victòria de la vida sobre la mort. Per això és tan significatiu que els nostres germans cristians orientals designin el Sant Sepulcre com l’Anàstasi, és a dir, el lloc de la Resurrecció. I per això els cristians i cristianes venerem el Sant Sepulcre de Jerusalem, no pas una tomba on reposen les restes d’un cadàver, sinó un lloc paradoxalment ple de vida.

Percebre que la buidor del sepulcre està plena de vida és un fet que no és estrany que ho experimentem, per posarun exemple, en el compromís amb els més necessitats. Hi ha missioners en països empobrits del tercer món que paradoxalment viuen amb gran alegria. El que podem constatar és misèria, sofriment… tot com si fos una tomba. Però per als ulls de la fe, és una tomba buida plena de la glòria del Senyor. I a voltes, aquests germans i germanes nostres, tan compromesos en un món on sembren vida i fe, justícia i pau, ens impulsen a sernosaltres sembradors de llavors de vida plena, a mirar amb amor la presència del Senyor.

Bisbe de Tortosa