La Germandat dels Cavallers de Castelló ret honors a María Rodríguez, Na Violant d’Hongria

Castelló, medieval per un dia. La Germandat dels Cavallers de la Conquesta va retre honors ahir a la seua regina Na Violant d’Hongria per a la Magdalena 2024, figura que encarna la jove María Rodríguez Santamaría, en una cerimònia plena de símbols, música i emocions. Una gal·la que va ficar el Teatre Principal dempeus per admirar a Na Violant i les seues dones de companya, enmig de la joia plena castellonera enaltint la fundació de la ciutat i al rei En Jaume I. En aquest somni pairal rememorant la gesta d’aquell gran senyor Jaume Rei, l’honoraren junt a sa bella muller Na Violant, per ser els primers benvolguts reis valencians, i donar a Ximén fur per a mudar el vell Castelló baix al Pla, tal i com diu la lletra de la Marxa del seguici, amb lletra de Roberto Pérez de Heredia.

El vestit, desvetllat

Una vetllada que va començar a ritme dels bombos i tambors de Desperta Ferro des de la plaça Major a La Pau, i en la que es va desvetllar un dels secrets més ben guardats de la Germandat: el vestit medieval de María Rodríguez com Na Violant, peça d’època creada per Javier Gimeno i el seu equip amb fils de color or i moca, en tonalitats d’or vell, bordat en bronze i or, amb detalls blau mariner que recorden la procedència grauera de la regina Violant d’enguany, i que es va vore en tot el seu esplendor i elegància a la capa, de 4,5 metres de llarg amb una cenefa brodada a mà en color daurat i cristals blaus. La corona, peça exclusiva de l’artesà Enrique Gallent de la joieria Argent, en un daurat vell engastat de safirs,ametistess, topacis i perles, a conjunt amb unes arracades i una sortija reial de tall medieval.

Festa pairal

I aquesta festa pairal d’exaltació de la jove regina de la Casa d’Àrpard va començar al teatre convertit amb l’actuació del grup de danses El Forcat, juntament amb Juanfran Ballesteros i Eduard Navarro. Una festa a la plaça del Castell Vell, que va iniciar el seguici per a goig de les sis dones de companya, nobles dames que pertanyen a la cambra de Na Violant començant per Na Dolça, cambrera fidel i la joia de la llar reial, representada per la jove Sonia Barberá; la benvolduda per la regina N’Ermengarda, Jasmín Balán; la nodrissa dels fills de Violant, Na Eva, Yaiza Ballester; la consort de Dionís, que serví a la regina fins a morir, Na Margarida, María Lidón García; Na Provençala, dama digna d’admirar, Noelia Lerín; i Na Rama, mestressa formal de la infanta principal, Sofía Martí, que van desfilar processionalment fins a la cambra reial composada a l’escenari amb la rosa cavalleresca a la mà, per rebre a la màxima representant, acompanyada pel prohom, Héctor Prades, per a la seua proclamació.

I ho va fer davant nombroses autoritats, com l’alcaldesa de Castelló, Begoña Carrasco; la regina de les festes de Castelló, Lourdes Climent; la presidenta del Patronat de Festes, Noelia Selma, amb altres regidors, diputats, autoritats i representants del món de la festa, que van representar la ciutat, en l’acte presentat per José Antonio Balfagón.

Las mejores imágenes del desfile de Na Violant

Ver galería

Entrada regia

María Rodríguez va fer la seua entrada , amb l’Esquadra d’Honor esperant, espases en alt, i al so de la Marxa del Seguici. A la lectura de l’acta, el prohom va acompanyar la regina al seu tro, rodejat pels blassons dels cavallers de la Germandat, després que rebera la banda llaurejada i la insígnia d’or, amb les salves sonant a l’exterior del Teatre Principal per a coronar-la.

El mantenidor, Rafa Simó

El mantenidor, Rafa Simó, «grauer, cavaller i matemàtic», professor d’una jove Maria i cavaller Pere Masquefa, i «amic estimat de la seua família», va lloar la personalitat «sempre perfeccionista, plena d’emoció i il·lusió, apegada a les seues arrels graueres» d’una Violant que «mai s’ho haguera pogut imaginar i que a partir d’avui viurà el seu somni i el compartirà amb els que més vol». «Una Na Violant del Grau vestida d’ocre i or, símbolde la vitalitat i l’abundància;i de blau mariner, símbol de la tranquilitat i que ambdos associem al Grau, a les teues, nostres arrels».

Amb referències a Alícia l país de les meravelles, Simó va destacar «quant feliçes» són Maria i les seues sis dones de companya, la seua «pròpia cort per a tota la vida», invocant-les a «gaudir i generar records per al futur, per riure i anyorar moments que són tresors», en «un any molt especial per als Cavallers, una entitat amb 74 anys d’història, en què tindrà secció femenina pròpia i sòcies dones, tot un llegat que fa uns anys era impensable».

Suport al BIC de la Germandat

El prohom, Héctor Prades Andreu, va tancar el seu primer acte de proclamació, assenyalant que «fa 15 anys de l’última Na Violant del Grau», destacant que «Castelló té un tresor ple d’història, cultura i tradició que hem de cuidar i que, a través de la gran varietat de festes, hem de donar a conéixer al món, perquè tenim les millors festes del món, amb el nostre monument diferenciador», mostrant el «suport de la Germandat per a que la gaiata sig a BIC». «La promoció de la gaiata déu anar acompanyada de tots els esdeveniments culturals, tradicionals, d’història i festius que tenim a Castelló», assenyalà Prades. «Perquè la Germandat, en 74 anys d’història hem portat i portarem la història, la cultura i les tradicions de Castelló arreu del món», va destacar.

I amb el Teatre dempeus, Na Violant va invocar als patrons Per la Mare de Déu del Lledó, Sant Jaume i Sant Cristòfol, Fadrell!.