Ajuntaments confessionals

Repasse la premsa el passat 2 de novembre per fer una ullada a la celebració del dia anterior als cementiris de la província i m’adone que en el cementiri municipal de Castelló, una foto mostra a l’alcaldessa, en la missa del bisbe catòlic, dipositant una corona de flors en el lloc on es celebra la missa. Suposem la seua assistència a l’acte religiós junt a la resta de fidels enmig del cementiri vell, però pensem que és un acte religiós amb una transcendència política per ser ella la primera autoritat municipal.

No estem en contra ni molt menys que l’alcaldessa mostre públicament la sensibilitat catòlica, però amb el càrrec que ostenta també hauria d’anar a la resta dels actes d’altres orientacions religioses o civils que formen la ciutadania, perquè sinó es podria pensar que l’ajuntament és confessional i per tant que actua contrari a la Constitució.

L’article 16.3 d’aquesta diu taxativament que cap confessió tindrà caràcter estatal, per tant l’Estat amb les diverses institucions, govern central, diputacions, autonomies i ajuntaments hauran de complir aquest principi per ser respectuosos amb tota la ciutadania, sinó, estan fent apologia d’unes creences concretes, discriminant a unes altres.

Ara bé, una altra qüestió són les creences individuals, en concret, la llibertat ideològica, religiosa i de cultes està arreplegada en el mateix article de la Constitució, apartat primer. Qualsevol càrrec, com una alcaldessa, pot exercir aquesta llibertat quan vulga, però sempre que no ostente la representació municipal, perquè aleshores, com hem dit, fa que atente contra el principi la no confessionalitat de l’Estat. Per conciliar la lliberat individual i la no confessionalitat que ha d’ostentar el càrrec, es pot anar a la missa de difunts, en aquest cas, a títol individual, sense representar a la ciutadania.

Passa igual, per exemple, en les processons religioses catòliques. En moltes ocasions hem vist com les autoritats municipals assisteixen en un lloc preeminent amb el bastó i la resta d’atributs propis del càrrec, així evidentment estan incorrent contra un principi constitucional, el de la no confessionalitat. Si els que tenen càrrecs institucionals com ministres, presidents de diputació, d’autonomia, alcaldes o regidors volen assistir a la processó que siga, haurien de situar-se entre la resta de fidels sense fer cap ostentació del càrrec. A més seria un exemple d’educació política per tota la ciutadania i de què se és el primer en complir la Constitució democràtica.

Sabem que això resulta difícil perquè durant els anys del franquisme estàvem acostumats a veure a les autoritats, en aquest cas municipals, en les processons, al costat del bisbe o cura i del cap de la Guàrdia Civil, tancant la manifestació religiosa i acompanyats dels regidors amb els respectius collars i bastons. Sempre veient-los pagats i satisfets entre els comentaris dels fidels que seguien la processó a les voreres i si algun regidor faltava era criticat i assenyalat dient que seria de l’ametlla amarga.

Però aquells temps s’han acabat, ara tenim un sistema polític democràtic i una Constitució que hem de llegir de tan en tan, recordar els seus principis i seguir-los. Sé que a algunes persones els resulta difícil i miren a un altre costat, o no li donen importància a aquests detalls, però han passat més de 40 anys de democràcia, temps suficient per haver-la aprés i assumit.

Catedràtic d’Història

Suscríbete para seguir leyendo