Una estudiant de l'UJI realitza una investigació sobre productes menstruals i de salut sexual

La veïna de Suera i alumna d'Història Cèlia Salvador Macián ha fet el treball per l'escassetat d'estudis similars

L'estudiant, amb l'objecte que va trobar i li va motivar a realitzar la investigació que inclou aquest article.

L'estudiant, amb l'objecte que va trobar i li va motivar a realitzar la investigació que inclou aquest article. / MEDITERRÁNEO

Cèlia Salvador Macián, estudiant d'Història i Patrimoni de la Universitat Jaume I de Castelló i veïna de Suera ha realitzat un estudi sobre productes menstruals i salut sexual que ha volgut compartir amb els lectors de Mediterráneo.

Cèlia exposa el perquè d'aquesta investigació de la següent forma: “Em vaig trobar amb un objecte antic que no sabia què era i en comprovar que era dedicat a la menstruació vaig veure poca documentació sobre aquest tema, així que em vaig proposar fer-ho jo. Malgrat que la menstruació acompanya a la dona des de sempre, em va sorprendre que hi havia investigacions sobre una infinitat de productes, però no d'això. Vaig llegir uns llibres i treballs i vaig elaborar l'informe”.

El citat treball és el següent:

L'EVOLUCIÓ DELS PRODUCTES SILENCIATS

Fa unes setmanes vaig trobar un objecte, que em va impactar. Era com un gotet xicotet d'alumini. Quan el vaig veure, no sabia que podia ser. Em vaig informar, era una copa menstrual, de l'any 1870 més o menys. Estic segura que, si haguera sigut un altre objecte, ja estaria en una exposició o en un museu.

Però és que tant la menstruació, com parlar de relacions sexuals, durant molts anys i fins i tot ara, és un tema incòmode, per culpa d'algunes religions, pensaments imposats...

A poc a poc, em vaig documentar sobre els productes menstruals, que gastaven els meus avantpassats, i em van dir que a Suera, el meu poble matern, en l'any 1870, les dones utilitzaven panys, que era com una compresa de tela de rus. Quan la tacaven, la llavaven al riu, amb aigua i sabó, i després, amb un poquet de lleixiu.

Més tard, durant la Primera Guerra Mundial, es van adonar que la cel·lulosa era més efectiva absorbint sang, llavors van anar, a poc a poc canviant, aquests materials. En la dècada dels trenta, van nàixer els primers tampons d'un sol ús. Durant una època, van considerar que els tàmpaxs eren roïns o impropis, ja que pensaven que podien trencar l'himen, creença errònia comprovada científicament.

L'any 1956, va nàixer el primer producte adhesiu per a fixar com a tovalla, i el 1980 van nàixer les tovalles amb ales. Entre 1979 i 1996 van detectar 5000 casos de síndrome de xoc tòxic. Va estar relacionat amb una marca de Tampons que en l'actualitat ja no s'empra. Açò va mostrar una falta de regulació i de seguretat per part de l'Estat.

Si donarem més importància a la investigació sobre la menstruació i a temes relacionats amb les relacions sexuals. Tindríem més cura a aquestes malalties. També, cal tindre present que, són productes de primera necessitat.

El canvi comença amb nosaltres. És hora de trencar aquests esquemes, eixir al carrer i parlar-ho amb normalitat. Així, a poc a poc, aconseguirem donar-li més importància, investigaran més sobre aquests temes, tan importants, com és la nostra salut.