Avan reflexiona sobre la memòria amb exposicions a 5 pobles rurals

Durant quatre jornades, diferents propostes artístiques que reflexionen sobre la memòria han transitat pel medi rural amb l’objectiu d’experimentar i articular noves pràctiques i coneixements compartits que legitimen la memòria no oficial, la invisible. És baix el paraigua de la tercera edició de l’AVAN, la xarxa d’espais rurals de recerca contemporània, a través de la qual artistes, tècnics i gestors culturals, mediadors, pensadors, veïns i residents, han recorregut entre el 28 de setembre i l’1 d’octubre les localitats de Viver, Geldo, Vilanova d’Alcolea, Forcall i Vilafranca apropant l’art contemporani a la ruralitat.

Aquesta proposta cultural itinerant està dirigida per Rafael Tormo Cuenca i compta amb l’acompanyament del Programa d’Extensió Universitària (PEU) de la Universitat Jaume I i la col·laboració del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana i la Diputació de Castelló, i té com a objectiu afavorir la realització en entorns rurals de pràctiques artístiques que abasten transversalment els coneixements. En aquesta tercera edició, que porta el títol de Memòria, massa memòria, s’estan desenvolupant xicotets processos que van més enllà de les respostes convencionals

La primera jornada de l’AVAN’03 s’ha obert a la sala de graus de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de la Universitat Jaume I, amb l’acte de presentació del llibre AVAN’02 Allò que no sabíem que sabem. A continuació, s’ha celebrat la sessió Compartir coneixement, amb una taula rodona titulada Poden les pràctiques artístiques impugnar els relats hegemònics que patrimonialitzen la història?

Un viatge per l’interior

A la vesprada s’ha iniciat el viatge itinerant de les persones que participen en l’AVAN’03 per les diferents poblacions de les comarques de Castelló. La primera parada ha sigut Viver, on l’artista Nora Ancarola ha inaugurat la seua exposició Resistències minúscules. El silenci del nom, al convent de Sant Francesc de Paula de la localitat. El seu treball està focalitzat en les altres víctimes de la guerra, les que són menys quantificables, el qual s’ha desenvolupat a partir de la visió femenina dels fets.

Més tard, la comitiva s’ha desplaçat a Geldo, on s’ha presentat el projecte Un escrit, és un escrit, és un escrit de l’artista María Amparo Gomar, que està exposat al Castell Palau dels ducs de Medinaceli. Gomar ha dissenyat el seu treball a partir d’una carta d’acomiadament de José Moros Puertas, un llaurador assassinat en el cementeri de Sogorb en juny de 1939, i que ha sigut l’eix del seu treball d’investigació a través d’un intercanvi de memòries amb els residents a Geldo. Quant a la segona jornada, aquesta ha tingut com a punts de referència Vilanova d’Alcolea i Forcall. La primera parada ha sigut Vilanova, on s’han obert les portes de l’exposició Teixint oblits, obra de l’artista Julio Jara i que es pot veure a la Caseta de la Bàscula, a la Cooperativa. El projecte de Jara s’ha centrat en la recuperació d’oficis antics, com el de pregoner, treballant amb els xiquets i xiquetes de l’escoleta d’estiu i el centre de jubilats.

Ja a la vesprada, la comitiva ha arribat a Forcall, on la primera acció ha sigut la segona sessió de l’acció Compartir coneixement, que ha sigut a càrrec d’Anna García Monfort, treballadora social i també coordinadora dels serveis socials d’atenció primària a la Mancomunitat Comarcal dels Ports; i de Teresa Albert Cucala, psicòloga a la residència de Forcall i als centres de dia corresponents a Morella i les Coves de Vinromà.

A continuació, s’ha inaugurat l’exposició La fàbrica de memòries, dels artistes Peter Bosch i Simone Simons, en la qual els protagonistes són el so i el moviment, amb el concepte de memòria i amb resultats imprevisibles.

La darrera parada de l’AVAN’03 ha sigut Vilafranca, amb Juan Ramón Barbancho. El seu treball de recerca s’enfoca en l’estudi de les relacions entre cultura, política i societat, així com sobre la funció social de l’art i la Memòria Democràtica LGBT. Ja a la vesprada s’ha portat a terme l’obertura de l’exposició Taleques, de l’artista Olga Diego, qui ha partit de la problemàtica industrial tèxtil que hi ha a la localitat i que afecta a tota la comarca.