LA RÚBRICA

Paraules d’amor

Jaume Garcia

Fa anys, quan em creia rebel perquè el món m’havia fet així, sempre estava despotricant de les festes, foren les que foren. Amb el temps vaig evolucionar d’aquell monoteisme ideològic a un, diguem-ne, politeisme pagà. Si totes les societat tenen festes, ja siguen majors, confessionals o fundacionals, igual una opció vital és disfrutar-les. De fet, una comunitat no es construeix només al voltant del patriotisme i de lleis redactades en una prosa com de ciment, amb la típica monotonia administrativa de catecisme o de manual d'instruccions.

I una de tantes maneres que hi ha de cohesionar els individus al voltant d’un passat compartit i un destí de fraternitat, i sentir que pertanys a una comunitat, a un país, és, diguem-ho així, haver-se emborratxat junts.

Relacions de parella

Si la cervesa és una poció alegre que converteix qualsevol espai en terrassa i qualsevol ànim en voluptuós i si la història de la literatura és la història de les nostres addiccions, ja siga al poder, a la saviesa, o a l’amor, no podem ignorar que eixe estat de gràcia que produeix l’ebrietat és un dels pilars fonamentals de l’origen de la creació. I si, a escala local, hi ha un fum de relacions de parella que tenen l’origen en eixe punt que dona l’alcohol magdalener, com és que encara no hem escrit una cançó d’amor que connecte emocionalment amb la «castelloneria»? A més, la cosmovisió magdalenera s’adiu a la perfecció: riuades de gent anant cap ací cap allà, belleses que obrin les ones de la mar Roja al seu pas envoltades per l’oloreta torbadora de les figues albardades acabades de fer; cossos precisos com un teorema en un ambient d’anunci d’Avecrem, on el xup-xup se sent per tot arreu com una caragolada ensordidora; mascletades de besos i focs artificials en el concurs de paelles...

Una cançó d’amor, al remat, amb lletra polisèmica, com l’amor mateix, que fuja del priapisme narratiu i escrotocèntric habitual i on les venus i afrodites de totes les samotràcies, per descomptat, no apareguen enceses com una gaiata el dia de la Tornà.